Publica El País
Les retallades per al 2013 són les més
durs des de l'inici de la tisorada sanitària
Les
dures retallades aplicades per la Generalitat a l'Institut Català de la Salut (
ICS ) -de fins al 20% a la xarxa d'atenció primària en els últims tres anys- han
tingut gran impacte sobre els treballadors. La major empresa pública de
Catalunya, encarregada de la gestió de vuit grans hospitals i 288 ambulatoris,
ha patit una tisorada a la plantilla de més de 5.000 persones entre juny de
2010 i el mateix mes del 2013. Només aquest any, el tercer de l'onada de
retallades imposada pel Departament de Salut, l'ICS ha perdut 1.537 llocs de
treball (el 4% del total) en xifres del mes d'agost.
L'ICS
tenia prop de 41.300 treballadors a finals del primer semestre del 2010, segons
les dades de la direcció en l'últim consell d'administració, als quals ha
accedit EL PAÍS. Al juny passat, la plantilla era de 36.000 persones, el que
suposa una pèrdua de 5.300 treballadors. L'evolució de la plantilla es va
mostrar en forma de gràfic de línies, de manera que moltes dades figuren en un
rang i no amb la xifra exacta, tot i que sí molt aproximada. Les dades,
confirmades per la gerència de l'ICS, es mostren en forma de "plantilla
equivalent", és a dir, la plantilla expressada en nombre de treballadors a
jornada completa.
La
retallada de plantilla a l'ICS, que va començar el 2010 amb el Govern tripartit,
es va veure agreujada el 2011 amb el començament de l'onada de retallades i ha
continuat. L'empresa pública comptava l'agost passat amb 361 metges, 637
treballadors sanitaris no facultatius i 539 empleats no assistencials menys que
en el mateix mes de 2012. La plantilla -sense comptar els residents- s'ha
reduït el 4% en un any, 1.537 empleats. Si es compten els residents, que són
personal en formació, la reducció és del 3,7%.
Les
xifres són consistents amb la persistent baixada del pressupost de l'empresa
pública: les retallades previstes per al 2013 són les més dures des de l'inici
de la tisorada sanitària. L'ICS perdrà enguany 168 milions d'euros, fet que
suposa una reducció del pressupost del 6,33% respecte al 2012. En els dos anys
anteriors, la tisorada ja havia estat del 4%.
L'ICS
gestiona vuit hospitals : Vall d'Hebron i Bellvitge, a Barcelona; Can Ruti, a
Badalona; Viladecans; Josep Trueta, a Girona; Arnau de Vilanova, a Lleida, Joan
XXIII, a Tarragona, i Verge de la Cinta, a Tortosa, i la majoria de la xarxa
primària.
Josep
Vendrell, diputat d'ICV, qualifica les xifres de "escandaloses".
" Posen en evidència que les retallades s'han acarnissat amb els
treballadors, obligats a treballar més per menys diners", afirma.
Joaquim Casanovas, gerent de l'ICS, nega aquest extrem i va afirmar que
l'empresa ha fet un esforç per reduir l'impacte de les retallades sobre els
seus empleats, estalviant en aspectes com la despesa en subministraments. A més,
s'ha intentat que el descens de la plantilla tingui el "menor efecte
possible" sobre l'activitat, segons Casanovas. Tot i la conjuntura
desfavorable, l'ICS ha augmentat alguns tipus d'activitat (com la cirurgia
major ambulatòria) en els últims anys, recorda el gerent. L'impacte sobre la
plantilla s'ha notat, sobretot, en la disminució del personal contractat per
suplències. També ha tingut un efecte l'increment de la jornada laboral del
personal fix i la decisió de no cobrir jubilacions. La retallada "no s'ha
fet amb acomiadaments", sosté Casanovas.
Per Marina Geli,
diputada socialista, aquestes xifres són el resultat de tres anys de retallades.
"Hi ha menys activitat, menys treballadors i els empleats cobren
menys", assegura Geli, que recorda que el Parlament va aprovar mantenir la
titularitat pública de l'ICS per contrarestar el pla que manejava Salut i que
preveia trossejar en 20 societats que anaven a obrir-se al capital privat.