dilluns, 20 d’octubre del 2014

Boi Ruiz obre la porta a l'activitat privada als hospitals públics



Agències
Un projecte d'instrucció revelat per Diario Médico preveu que els centres de l'ICS puguin atendre pacients "que hagin de ser atesos com a pacients privats o que demanin ser atesos com a pacients privats"

El Departament de Salut vol generalitzar l'activitat privada als hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS). Tot i les recurrents polèmiques entorn a la confusió entre públic i privat als centres concertats, el conseller Boi Ruiz vol estendre al sistema a la resta de centres. Això es desprén d'un projecte d'instrucció del CatSalut, revelat aquest divendres per Diario Médico i Europa Press, que pretén regular l'activitat privada dels centres pertanyents al Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat), que inclou tant els centres de l'ICS com els centres concertats.
El projecte d'instrucció, 'Activitat privada als centres sanitaris del Siscat' considera "èticament acceptable" l'activitat privada als centres públics, sempre que es garanteixi el principi d'equitat, entès com a igualtat d'accés. En el cas de l'ICS, el document obre la porta a l'atenció de pacients "que hagin de ser atesos com a pacients privats o que demanin ser atesos com a pacients privats".
El CatSalut justifica el projecte en la "necessària millora de les condicions i actuacions en relació amb la seva responsabilitat econòmica i financera i la millora de la rendibilització de la utilització dels recursos". El text preveu la redacció d'un codi ètic i planteja una "llista d'espera única" en el cas dels pacients de l'ICS i d'empreses públiques i consorcis per tal de garantir el principi d'equitat en les condicions.

La decisió de la conselleria de Sanitat no ha agradat a l'Associació Catalana d'Entitas de Salut (ACES), la patronal de la sanitat privada, que tem una nova competència. En un comunicat, l'ACES ha manifestat la seva "més ferma oposició a la possibilitat de que des d’entitats sanitàries públiques es pugui realitzar activitat sanitària privada". Els empresaris fan una defensa insòlita de la sanitat pública en recordar les llistes d'espera i en afirmar que els recursos públics no poden fer-se servir per ser rendibilitzats a través de l'activitat privada sinó que han d'aplicar-se "a l'atenció per la que han estat concebuts".

Els precedents als centres concertats
La confusió entre públic i privat als hospitals catalans no és cosa nova. La diferència és que fins ara s'havia limitat als centres pertanyents a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP), és a dir els hospitals concertats. En una època de retallades pressupostàries, han vist en aquestes activitats privades una manera de millorar els seus ingressos. Però aquesta confusió porta a possibles derives. Una d'elles la va protagonitzar l'Hospital de El Vendrell el mes de de març passat quan va oferir a una pacient la possibilitat de saltar-se les llistes d'espera per una operació de pròtesi de maluc. El preu total de la intervenció era de 9.300 euros i la pacient, de 66 anys, va accedir a pagar-los ja que no podia soportar més el dolor.

La confusió entre públic i privat a l'Hospital Clínic de Barcelona també ha estat denunciada diverses vegades per associacions de defensa de la sanitat pública i pels propis treballadors. L'activitat privada de l'hospital s'efectua a través de l'empresa Barnaclínic, SA. El 49% d'aquesta societat pertany a l'Hospital Clínic mentre que el 51% restant està en mans de fundacions privades lligades a l'hospital. Barnaclínic es beneficia de part de les instal·lacions per les que paga un lloguer anual de 135.000 euros (xifres del 2009).

Existeix a més una relació molt estreta entre les dues entitats pel que fa a l'atenció hospitalària ja que l'Hospital Clínic presta serveis a l'empresa Barnaclínic com ara hospitalització especial, urgències, consultes externes, radioteràpia, proves de cardiologia i d'obstetricia i diagnosi prenatal. Barnaclínic rep un 10% de descompte en totes les prestacions, excepte en el cas de les proves, per les quals el descompte puja al 38%.