Divulgació, sensibilització i entreteniment es
combinaran el proper 18 de desembre per obtenir els fons que
permetran sensibilitzar i donar un important impuls econòmic a la recerca sobre
l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques en la 25 edició
de la Marató de TV3.
Des del
TERMCAT s’afegeixen a les iniciatives vinculades a La Marató amb la publicació
d'un diccionari multilingüe específic sobre aquest àmbit:
PROBLEMES DE SALUT DIFERENTS, CONSEQÜÈNCIES SIMILARS
Tant els ictus com
les lesions cerebrals i medul·lars traumàtiques tenen un gran impacte
en la qualitat de vida de les persones que els pateixen, que veuen com, segons la
zona del cervell afectada, funcions relacionades amb l’atenció, la parla,
la memòria, la mobilitat, el comportament o
les emocions queden alterades.
ICTUS, PROBLEMA
DE SALUT EMERGENT
L’ictus és una de les
tres malalties més letals actualment, amb el càncer i les malalties
cardiovasculars. Representa la primera causa d'incapacitat i, segons
els experts, es convertirà en l'epidèmia del futur, ja que la patiran una
de cada sis persones.
A Catalunya és la primera
causa de mort en les dones i la tercera en els homes. Cada any, n'hi
ha més de 13.000 casos. Tot i sobreviure a l'ictus, gairebé la meitat
de les persones afectades tindran una discapacitat –motora, sensitiva,
cognitiva, de la parla o de la comprensió amb greus repercussions en la
qualitat de vida.
QUÈ ÉS UN
ICTUS?
L'ictus una pèrdua sobtada de les funcions
cerebrals causada per l’afectació de la circulació sanguínia cerebral. Segons
la causa podem distingir:
- ictus isquèmic: produït per l'alteració de l'arribada de sang a una àrea del cervell a causa de l'obstrucció d’una artèria, que pot produir la mort de les neurones de l'àrea afectada. És el més habitual i representa el 80-85 % del total d’ictus.
- ictus hemorràgic: produït pel trencament d’una artèria i la sortida de la sang cap als teixits cerebrals, que també produeix la mort de les neurones de l'àrea afectada. Representa el 15-20 % del total d’ictus.
SÍMPTOMES:
EL TEMPS ÉS CERVELL
Les possibilitats de recuperació sense seqüeles d’un ictus depenen en
gran mesura del temps que passa fins que, un cop apareixen els
símptomes, es fa un diagnòstic i tractament adequats. Convé, doncs, minimitzar
el dany cerebral, ja que totes les cèl·lules
cerebrals que morin ja no es recuperaran.
Hi ha alguns signes que ens poden ajudar a identificar un
ictus:
- pèrdua de mobilitat
- pèrdua o dificultat de la parla
- pèrdua de visió
- pèrdua de força, paràlisi o pèrdua de sensibilitat en un costat del cos o de la cara
- mal de cap intens
CODI ICTUS
Quan s’alerta
el Sistema d’Emergències Mèdiques d’un possible ictus, s’activa
el Codi Ictus per traslladar ràpidament el pacient
a un hospital de referència on serà atès per un equip especialitzat.
Es dona, doncs, el tret de sortida al procés intrahospitalari per decidir al
més aviat possible i de manera conjunta entre neuròlegs, equips
d’emergències i unitats d’urgències el tractament que s'ha
d'aplicar.
Si l’alerta es dona des d’un
hospital comarcal es posa en marxa el servei de telemedicina anomenat teleictus, a través del qual un neuròleg explora
el pacient a distància, valora les proves (com ara la tomografia computada), indica el tractament
adequat o n’aconsella el trasllat cap a l’hospital que correspongui.
Un cop a l’hospital de
referència el pacient pot ser atès en una unitat d’ictus, l’àrea d’hospitalització que
permet una vigilància contínua i una atenció especialitzada durant les primeres
48-72 hores després del diagnòstic fet per l’equip d’ictus.
LESIONS
MEDUL·LARS I CEREBRALS TRAUMÀTIQUES
La Marató d’aquest any també
tractarà les lesions medul·lars i cerebrals ocasionades per un
traumatisme, és a dir, per un fort cop a la columna vertebral o al crani com a
conseqüència d’un accident, ja sigui de trànsit, laboral, domèstic, esportiu...
Les lesions cerebrals per causes traumàtiques afecten
àrees del cervell responsables de la mobilitat de les extremitats
superiors o inferiors, de les sensacions i les percepcions, de
les emocions i la conducta, de l'atenció, la memòria,
el llenguatge...
Les lesions medul·lars, per una altra
banda, poden provocar paràlisi de la mobilitat
voluntària i absència de sensibilitat per sota de la zona
afectada, i altres trastorns i malalties.
En els últims anys, els
experts han notat un canvi en la causa d'aquestes lesions d'origen traumàtic:
han baixat les provocades per accidents de trànsiti han augmentat les
causades per caigudes domèstiques en persones d'edat més avançada.
TRACTAMENT I
REHABILITACIÓ
Aquestes lesions
deixen seqüeles que generen discapacitat. La rehabilitació, especialment
la neurorehabilitació, té com a objectiu fonamental
aconseguir la màxima capacitat funcional possible en cada cas,
facilitar la independència i la reintegració a l’entorn
familiar, social i laboral.
Per millorar l’autonomia del pacient s’inicia la rehabilitació en la fase hospitalària, que
es val de l’ajuda de la logopèdia, la fisioteràpia, la teràpia ocupacional i la neuropsicologia, entre altres especialitats.
EL NOSTRE
COSTAT MÉS BO
Tot i que encara hi ha
moltes persones que queden amb seqüeles greus i permanents a causa d’aquests
problemes de salut, molts equips multidisciplinaris treballen en recerca
per detectar i evitar les causes d'aquestes lesions, minimitzar o, fins i
tot, recuperar les discapacitats que se'n deriven i avançar en les
teràpies de rehabilitació.
La conscienciació
social i els fons que entre tots recaptem en aquesta Marató
poden ser un suport i una aportació significativa a la recerca en aquest camp.
Article elaborat pel TERMCAT
amb el suport del Departament de Salut i la col·laboració de la Unitat
d’Ictus i Hemodinàmica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l'Institut Guttmann i
la Societat
Catalana de Neurologia.