L’envelliment “accelerat” i la
temporalitat condicionen l’administració.
L’envelliment i l’elevada temporalitat
són dos fenòmens, agreujats amb les restriccions pressupostàries de la crisi
econòmica, que estan afectant de ple el col·lectiu d’empleats públics. Aquest
“envelliment accelerat”, adverteixen a l’informe sobre ús públic d’Esade i l’
Institut d’ Estudis Econòmics (IEE) presentat ahir, “pot danyar el bon
funcionament de les administracions públiques i reduir la seva capacitat
innovadora, vinculada a la presència de personal jove”. De fet, l’estudi
reflecteix com s’ha invertit la proporció entre els més joves i els grans, fins
al punt que els treballadors de l’administració amb més de 60 anys superen els
que no han arribat a la trentena. I el 63% dels funcionaris i altres
assalariats públics ja han sobrepassat els 50 anys, tal com van explicar ahir
els autors de l’informe.
Per què s’ha accentuat aquest procés?
A partir del 2010, l’estructura edat de l’administració va quedar afectada per
la marxa de treballadors de caràcter temporal (normalment, els més joves) i la
congelació en la reposició de baixes i jubilacions. Encara que, precisament
després de l’ajust d’assalariats temporals i interins per les mesures
d’austeritat, va tornar a augmentar la taxa de temporalitat entre els
assalariats de l’àmbit públic a partir del 2013. Amb un percentatge de
treballadors temporals del 25% (xifra del 2015), Polònia és l’únic país de la
UE que supera aquest nivell. Una situació a més “artificial”, ja que “en molts
casos, els empleats públics interins o contractats temporals estan duent a
terme tasques pròpies de personal fix”.
L’informe d’Esade defensa també que el
recurs de la temporalitat “provoca clars efectes negatius sobre el mèrit” com
a valor per accedir a l’ ocupació pública.
Alhora, adverteixen del risc de
descapitalització per l’envelliment de la plantilla i criden a aprofitar el
procés “massiu” de jubilació que viurà l’administració en els propers anys.
L’estudi d’Esade i l’IEE conclou a més
que les mesures de retallada no van partir d’un pla per “ajustar i
redimensionar l’ ocupació per sectors, sinó que van ser mesures temporals
exclusivament orientades a reduir la despesa pública”. Dimarts, el Ministeri
d’Hisenda i Funció Pública va informar als sindicats que aquest any creixerà
l’oferta d’ocupació pública, amb una taxa de reposició superior al 100% de les
jubilacions que es produeixin en educació, sanitat i justícia.
Davant aquesta radiografia dels treballadors
públics, ofereixen receptes per millorar l’eficiència i el servei d’un
col·lectiu que, en línia amb la mitjana de l’OCDE, s’acosta als tres milions
d’assalariats i els sous del qual representen prop de l’11% del PIB a Espanya.
Els autors de “L’ ocupació pública a Espanya: desafiaments d’un estat
democràtic més eficaç”es mostren partidaris, per exemple, de crear llocs de
treball en l’administració per “temps limitat i sotmesos a la relació
estatutària”. Justament un dels pocs punts en els quals va coincidir el comitè
d’experts encarregat d’analitzar la sentència del Tribunal de Justícia de la
Unió Europea ( TJUE) sobre interins va ser la limitació temporal d’aquest tipus
de contracte de substitució, mentre el titular de la plaça de funcionari està
de baixa o en excedència.
En tot cas, els autors de l’informe
recalquen que han de quedar fora d’aquestes mesures de flexibilització “llocs
de treball en què la necessitat de protecció de l’empleat públic davant la
potencial arbitrarietat política sigui un risc real”.