Pel
seu interés publiquem i compartim aquest document
elaborat i signat per un grup de professionals sanitaris de diferents àmbits:
El Sistema sanitari està en una crisi profunda.
La crisi econòmica va portar l’aplicació de fortes retallades als pressupostos
públics, entre ells els de Sanitat. Això va comportar un agreujament de la
precarietat del Sistema. A Catalunya tenim uns recursos per sanitat
tradicionalment insuficients , es destina a la Salut, al 2016, un 5,2% del PIB
, mentre que a la UE-15 és un 7,5% i un 11,6% menys per càpita sobre la mitjana
de l’estat, a mes amb la crisi es va perdre qualitat, equitat (sobre tot en
accessibilitat, resolució), condicions laborals i qualitat percebuda. Els lleus
increments pressupostaris produïts a partir del 2015, no han resolt les
mancances originades per les retallades i han reforçat el model existent
tecnològic-intervencionista poc centrat en les necessitats poblacionals i de
les persones.
Aquests fets s’han donat junt als canvis demogràfics i
de la morbiditat (envelliment, augment de l’esperança de vida, augment de la
cronicitat i complexitat de les patologies) i junt a un model sanitari propi
del segle passat centrat en l’hospital, molt medicalitzat, dedicat sobre-tot a
la malaltia ja instaurada i amb domini cultural de l’alta tecnologia, en lloc
d’una atenció personalitzada, continuada, preventiva i promotora de salut, com
pot donar la salut pública, focalitzada en la salut poblacional i els
determinats socials de la Salut i l’Atenció Primària i Comunitària.
Amb aquesta situació, en la que el deteriorament del
Sistema públic ha comportat la deserció de les persones amb capacitat econòmica
cap a la sanitat privada, i malestar creixent dels professionals, treballadores
del Sistema i de la ciutadania. El procés de desinversió en el sector públic no
ha estat acompanyat d’una avaluació rigorosa d’aquells procediments diagnòstics
i terapèutics que no aporten valor afegit, mentre que s’ha seguit introduint
d’altres amb efectivitat limitada (amb pressions de la indústria i gran
corporacions). Tots aquests factors generen cada cop major dèficit,
ineficiència i el Sistema es fa insostenible a l’hora que redueix el potencial
benefici sobre la salut de la població i augmenta els efectes iatrogènics.
Objectius
d’aquestes propostes. Nosaltres creiem que és el moment, amb nous governs
a Espanya i possiblement a Catalunya, i degut a aquesta situació política i de
deteriorament del Sistema de Salut, analitzar i proposar mesures urgents de
millora. En primer lloc volem aportar els valors, que segons nosaltres, ha de
contemplar el Sistema Públic de Salut i ens comprometem a seguir el treball
d’anàlisi i propostes mes concretes de millora dels diferents àmbits del
Sistema que anirem presentant en els propers mesos. Segon, i més important,
creiem que no hi ha possibles millores intentant fer programes o estratègies
sectorials (urgències, Atenció Primària, llistes d’espera, etc.) ni podem
millorar el sistema només reclamant i posant més recursos econòmics (que sí que
són necessaris però ben gastats en salut). És per això que posem com a primera
qüestió la necessitat d’un canvi radical i estructural del model, un canvi de
paradigma, passant d’un model centrat, com hem dit, en la malaltia i la
medicalització (molts cops injustificada i perillosa) a un model públic de
Salut Integral.
ELS VALORS QUE HA
DE TENIR EL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT
1.La salut de tota
la població i l’atenció a les necessitats de salut de les persones són els
elements centrals que han de dirigir les polítiques i les actuacions del
Sistema. Les persones han de disposar del dret de ser les
protagonistes dels serveis de Salut junt amb els professionals, que estan al
serveis d’aquestes. Cal fomentar la seva autonomia per ser persones actives i
apoderades en la seva salut i de la salut de la comunitat
2.La salut és allò
que importa. Per un Sistema integral de Salut, no només d’atenció
sanitària a la malaltia, orientat als determinants socials de la salut, la
promoció de la salut i a les necessitats de les persones i comunitats. Per això
cal revertir els processos de medicalització i de mercantilització actuals.
3.Un sistema
centrat en la cura de les persones i no exclusivament en la recerca incansable
d’un diagnòstic. Donat el perfil epidemiològic actual,
l’envelliment i les malalties cròniques, les Cures han de ser un dels eixos
centrals del sistema sanitari
4.La salut és
integral. Actuar i avaluar el que la Organització Mundial
de la Salut el 2008 va establir com determinants socials de la salut: “la
situació en la que la població creix, viu, treballa i envelleix, i del tipus de
sistema que s’utilitza per combatre la malaltia”. Visió que ha de contemplar també
els factors psico-socials, econòmics, culturals, medi-ambientals, de gènere,
genètics i biològics. L’avaluació de l’impacte d’aquests factors en la salut i
la seva modificació hauria de ser preceptiva en la promulgació de qualsevol
política pública. Els serveis de Salut Pública han de ser l’eix vertebrador de
les polítiques intersectorials de salut.
5.Sistema Sanitari
Públic ha de ser integral, universal, accessible i equitatiu.
El Sistema Sanitari derivat del Decret 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat,
estableix el principi d’universalitat, objectiu encara no assolit. Per això cal
la derogació del Decret llei 16/2012. Un Sistema per a tothom, que asseguri
l’accessibilitat geogràfica, social i cultural amb criteris d’efectivitat,
adequació i equitat en l’atenció de les persones.
6.Un finançament
suficient del Sistema Sanitari amb recursos fiscals, per
tal de garantir la contribució solidària i progressiva segons els nivells de
renda a la sostenibilitat financera del sistema sanitari públic Amb planificació,
gestió i provisió públiques sense afany de lucre. Mentre això no sigui
possible, o en casos justificats en que el sistema públic no pugui prestar el
servei, s’han d’aplicar clàusules de qualitat, transparència absoluta,
rendiment de comptes i reversió en cas d’incompliment. Cal definir els criteris
“d’economia social i solidària”.
7.L’Atenció
Primària, ha de ser l’eix bàsic de l’atenció sanitària. Un
sistema en el qual l’Atenció Primària i Comunitària sigui l’eix dels processos
assistencials, amb un ple desenvolupament de les seves competències i un
adequat finançament i reconeixement.
8.Sanitat segura,
eficient i de qualitat amb resultats avaluables i transparents,
que atengui els interessos i la salut dels ciutadans i ciutadanes, així com amb
les millors condicions de treball i prestigi dels seus professionals com a
resultat de la feina de qualitat. Una sanitat innovadora i eficient en
l’atenció, la formació, la docència i la recerca.
9.Governança
participativa de la sanitat pública. La
participació dels professionals i la ciutadania en la governança i control del
sistema sanitari públic.
10.Un sistema
independent dels interessos de les companyies farmacèutiques, de productes
sanitaris. Independència que ha d’afectar els òrgans i
activitats de planificació, regulació, provisió, formació i investigació.
Independència també dels interessos corporatius i partidistes.
11.Garantir per les
persones treballadores del Sistema: La qualitat de
les condicions laborals, la qualitat de les condicions de treball, la defensa
del prestigi professional, la major autonomia de les unitats assistencials, la
conciliació personal i familiar, la qualitat de les retribucions, els temps
necessari per una assistència de qualitat, formació, docència i recerca.
GRUP DE DEBAT:
Amando Martin Zurro, metge Atenció Primària. Albert
Cañís, metge Direcció i Consultor Salut. Carlos A. Gonzalez, metge Salut
Pública, CAPS. Carme Borrell, metgessa Salut Pública, CAPS. Carme
Catalan, infermera Gènere i Salut, CAPS. Carme Valls, metgessa Xarxa Dones i
Salut, CAPS. Cesca Zapater, metgessa Atenció Primària. Emili Ferrer,
economista, Economistes davant la Crisi. Jordi Colomer, metge Gestió Sanitària.
Joan Benach, metge Salut Pública, UPF. Joan Gené, metge Atenció Primària. Josep
Martí, metge Hospital, CAPS. Josep Soler, metge Hospital, CAPS. Joan Ramon
Villalbí, metge Salut Pública. Lluís Rajmil, metge, exAQUAS. MJ. Fernández. de
Sanmamed, metgessa Atenció Primària. Montse Montaña, infermera Hospital.
Maribel Pasarín, metgessa Salut Pública. Olga Fernández, psicòloga, CAPS. Sara
Jaurrieta, economista, Professora associada UAB. Vicente Ortun, economista
Economia i empresa UPF, CAPS. Xavier Castells, metge Hospital. Xose Lopez de
Vega, metge Hospital.