Publica El Nacional
En la primera línia de la lluita contra el coronavirus hi ha un front de metges, personal d'infermeria i sanitaris, en contacte directe amb la malaltia, en condicions cada cop més complicades, i amb trinxeres que s'estenen des de l'assistència primària fins a les urgències dels hospitals públics i privats de Catalunya.
En la primera línia de la lluita contra el coronavirus hi ha un front de metges, personal d'infermeria i sanitaris, en contacte directe amb la malaltia, en condicions cada cop més complicades, i amb trinxeres que s'estenen des de l'assistència primària fins a les urgències dels hospitals públics i privats de Catalunya.
L'escassetat
de material és ara mateix una de les
primeres preocupacions d'aquest sector. La necessitat de disposar de
l'EPI, l'equip de protecció individual, que ha de garantir la feina dels
sanitaris amb les màximes garanties. Segons les xifres que ha aportat avui
mateix la Conselleria de Salut, del total de malalts registrats a Catalunya, 384 són professionals sanitaris.
"Hi ha escassetat claríssima d'EPI", denuncia
Marta Sendra, metgessa del CAP de Drassanes i enllaç sindical de la
Intersindical-CSC. Aquesta escassetat s'ha detectat des de les urgències dels
hospitals fins als CAP. "La bata que he fet servir d'avui per
atendre pacients d'urgències respiratòries m'han dit que l'he de
guardar en una bossa, per quan em torni a tocar visitar-los", explica en
referència a les bates d'un sol ús.
Els protocols canvien constantment, s'adapten no
només per la gravetat de la situació, sinó pels problemes d'abastiment. Ja no
es pot fer el test a qualsevol cas sospitós, com es feia al principi. Tampoc
s'aixeca el mateix escut de defensa per als professionals. A l'inici de la
crisi qualsevol possible contacte amb un malalt de Covid-19 obligava a vestir
una equipació integral per evitar contagis, ara ja no. "Qualsevol
persona amb aquesta clínica és susceptible de ser un Covid. Ja no ho podem
assumir", explica.
Sendra admet que els pacients dels CAP estan molt
conscienciats de la situació; que hi ha angoixa i preocupació. Els malalts
de coronavirus que no són greus són enviats a casa i controlats
telefònicament. La resta d'atenció primària rutinària es posposa tant com es
pot. Però el que no es pot posposar són els cada cop més nombrosos casos de
precarietat i pobresa que la primària detecta i que amb aquesta crisi
s'estan trobant abocats a situacions extremes d'aïllament.
Hospitals: situació dramàtica
Pel que fa als hospitals, la imatge és
cada cop més greu, assegura. El personal sanitari qualifica ja la situació
a les urgències de "dramàtica". Als hospitals públics, però
també als centres privats que s'han incorporat al dispositiu per fer front a la
malaltia. "Cada vegada reben més pacients, són pacients crítics,
molts intubats, s'estan col·lapsant els llits", assegura Sendra en
referència a la informació que ha rebut d'altres companyes que treballen en
centres privats: "La situació dels malalts greus va in crescendo. No només arriba gent de mitjana edat o gran,
sinó també gent més jove que està greu".
La descripció del risc de col·lapse es repeteix i també
la precarietat del material: "Material en comptagotes, s'ha de
racionar, una bata per torn...".
Com a enllaç sindical de la Intersindical-CSC, Sendra
denuncia el retard en el confinament total de la població i
reclama que es paralitzin totes les activitats que no siguin essencials
per a fer front a la malaltia.
De moment, Catalunya es prepara per a un cap de setmana
en què el Govern ja ha advertit que la situació serà d'estrès mentre que
la setmana vinent el sistema podria entrar en col·lapse.