 |
La incidència de la Covid a Nou Barris multiplica per 2,5 la de Sarrià-Sant Gervasi. Són les conclusions d'un estudi fet per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i l'IDIAPJGol que confirma una evidència: la pobresa i la precarietat porten a tenir més mala salut i a posar-se més malalt. I si bé l'Ajuntament de Barcelona ja ho havia constatat amb l'esperança de vida, ara aquest estudi ho confirma amb la incidència de la Covid-19.
S'han estudiat a fons els 9.000 casos que
es van diagnosticar a Barcelona (gairebé tots als hospitals) entre el 26
de febrer i el 19 d'abril, durant el pic de la pandèmia, i es va observar
de quin districte provenien.
Si bé Nou Barris, el districte amb renda
més baixa de la ciutat, va tenir 1.440 casos i una taxa
de 75 casos per cada 10.000 habitants, els districtes amb
renda més alta, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts,
van estar entre els menys afectats, amb 451 i 317 casos (taxes
de 28,94 i 34,94 casos per 10.000 habitants). La taxa es multiplica per 2,5.
Conclusions que no acaben en l'estudi sinó que els
porten a demanar accions en dos àmbits: el de la salut pública i el de
l'economia.
Josep Miquel Baena, investigador de
l'estudi i metge al CAP de La Marina, considera que s'han d'intensificar les
mesures de salut pública en els barris més desafavorits, amb més atenció i més
informació.
I l'altra investigadora, la Dra. Maria Grau,
de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, afirma que és
imprescindible invertir més en els districtes amb rendes més baixes com a única
manera de trencar el cercle viciós entre pobresa i malaltia:
"S'han de fer més esforços als barris amb una
població més vulnerable. Si no es trenca el cercle viciós entre pobresa i
malaltia, els problemes locals d'inequitat en salut romandran o es veuran
incrementats a les àrees afectades per l'epidèmia".
Factors que influencien en la incidència de
més casos
En el cas de la Covid-19, els factors que influeixen en
les diferències entre els barris rics i pobres són el tipus habitatge,
la densitat de població, el tipus de feines, la precarietat
laboral i la facilitat per fer, o no, teletreball. Tots
aquests factors influeixen en la possibilitat de fer adequadament els
aïllaments i limitar, per tant, les transmissions del coronavirus.
I si es miren les dades d'altres setmanes de pandèmia,
es pot constatar que durant els mesos de més baixa incidència el districte amb
més casos va ser l'Eixample. En canvi, quan es van reactivar els rebrots, van
tornar a aparèixer amb força a Nou Barris, a Sants-Montjuïc (per influència
dels repunts a l'Hospitalet) i a Sant Martí.
Per què hi ha, relativament, pocs casos a Ciutat Vella, si és també un barri
de rendes baixes?
Ciutat Vella, durant el període estudiat, va
registrar 273 casos, molt lluny de Nou Barris. Pels investigadors
hi conflueixen tres factors: l'elevat nombre de població immigrada
relativament jove (recordem que durant la primera etapa de la pandèmia la majoria
dels afectats superaven els 60 anys), els turistes i un nombre indeterminat de
persones que estan fora del sistema sanitari.
Aquest últim factor és preocupant, no només per detectar els contagiats i les transmissions de Covid, sinó també per donar-los l'atenció sanitària que tota persona mereix.