Portem ja un any de Pandèmia, 1 any de la «nueva normalidad». Efectivament crec que, desgraciadament, ho estan aconseguint!; tots els treballadors de l’ICS estem fent, sense ni plantejar-nos res més, allò que les «mentes pensantes» (no sé ben bé qui són, però hi són) han decidit.
Ja tenen «el» motiu per implantar del tot un nou model d’atenció al públic, basat en la impersonalitat i la fredor, que aliena la gent i la separa cada cop més, enemistant-la entre ella. Amb l’excusa del «virus» s’estructuren dinàmiques totalment ineficaces i caòtiques.
Diuen que no hi pot haver gaire gent junta a les sales d’espera i recintes dels CAP i que hem d’acostumar a la població al telèfon i a l’ordinador. Les persones necessitem suport i companyia, sobretot quan estem malalts. Les malalties no es curen per internet, ni els metges poden ser assertius telefònicament.
És ben sabut que les paraules i la presència física actua de sedant i calma energèticament als éssers vius. NO SOM MÀQUINES!!!
Per altra banda, amb la massiva vacunació, es formen unes cues i unes massificacions en les entrades i als passadissos dels CAP que fan que tot sembli incoherent i caòtic. No es reforça el personal i a les infermeres se’ls fa impossible realitzar la vacunació als domicilis.
Mentre no s’inverteixin més diners i recursos en Sanitat estarem més immersos en un espiral caòtic i psicòtic. I no em refereixo, en aquest cas, a recursos tecnològics (que aquests han de ser científics i de cara a la millora de la cura de les malalties físiques), sinó en recursos humans, que els tenim.
Només cal canviar la mentalitat respecte a la direcció on va la societat i tenir clar que l’avenç tecnològic ha d’anar de la mà de l’avenç humà. Cal posar èmfasi en guarir i contrarestar els dèficits globals que la direcció d’aquesta societat està portant, invertint en recursos humans i psicològics.