El Real Decreto-ley 14/2021, de medidas urgentes para la
reducción de la temporalidad en el empleo público, en la seva disposició final segona, donava un termini d’un
any per a adaptar de la normativa del personal estatutari i equivalent dels
serveis de salut al que disposen els articles 10, 11 i la disposició addicional dissetena del
TREBEP. I el Ministerio de Sanitat ha complert l’objectiu just tres dies abans
de la finalització del termini establert.
En la seva exposició de motius, aquest Real Decreto-ley atribueix a les retallades dels darrers anys així com a l’absència de regularitat de convocatòries i la manca d’agilitat i celeritat en la seva resolució l’increment excessiu de la temporalitat que en alguns sectors de l’Administració ha arribat a taxes properes al 50% del seu personal.
Com sindicat no podem obviar que, fins fa no gaire temps, les retribucions del personal temporal estaven per sota de les del personal fix i que la falta d’estabilitat a la feina comporta un afebliment de la capacitat reivindicativa de les persones treballadores. És a dir, aquest excés de temporalitat ha comportat personal més dòcil i menys ben pagat.
El Real Decreto-ley fa esment a la Directiva 1999/70/ CE del Consejo, de 28 de junio de 1999, relativa al Acuerdo Marco de la CES, la UNICE y el CEEP, sobre el trabajo de duración determinada, que estableix la equiparació entre personal temporal i fix en base al principi de no discriminació i l’adopció de mesures destinades a evitar la utilització abusiva de nomenaments temporals. Mes de 20 anys han trigat en posar fil a l’agulla del problema de l’abús de temporalitat i és just quan España rep ajuda econòmica d’Europa a través dels Fons Next Generation vinculada a pal·liar aquest abús que s’hi posa en ferm. Quina vergonya!
En la seva exposició de motius, aquest Real Decreto-ley atribueix a les retallades dels darrers anys així com a l’absència de regularitat de convocatòries i la manca d’agilitat i celeritat en la seva resolució l’increment excessiu de la temporalitat que en alguns sectors de l’Administració ha arribat a taxes properes al 50% del seu personal.
Com sindicat no podem obviar que, fins fa no gaire temps, les retribucions del personal temporal estaven per sota de les del personal fix i que la falta d’estabilitat a la feina comporta un afebliment de la capacitat reivindicativa de les persones treballadores. És a dir, aquest excés de temporalitat ha comportat personal més dòcil i menys ben pagat.
El Real Decreto-ley fa esment a la Directiva 1999/70/ CE del Consejo, de 28 de junio de 1999, relativa al Acuerdo Marco de la CES, la UNICE y el CEEP, sobre el trabajo de duración determinada, que estableix la equiparació entre personal temporal i fix en base al principi de no discriminació i l’adopció de mesures destinades a evitar la utilització abusiva de nomenaments temporals. Mes de 20 anys han trigat en posar fil a l’agulla del problema de l’abús de temporalitat i és just quan España rep ajuda econòmica d’Europa a través dels Fons Next Generation vinculada a pal·liar aquest abús que s’hi posa en ferm. Quina vergonya!
«Article 9. Personal estatutari temporal.1. Els nomenaments de personal estatutari temporal són d'interinitat, i són estatutaris interins els que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals amb caràcter temporal per a l'exercici de funcions pròpies d'estatutaris en els supòsits i condicions següents:a) Existència de plaça vacant, quan no sigui possible la seva cobertura per personal estatutari fix, durant un termini màxim de tres anys, en els termes que preveu l'apartat 2 d'aquest article.b) Execució de programes de caràcter temporal, que han d'especificar les dates d'inici i finalització i no poden tenir una durada superior a tres anys. Els programes objecte de nomenament no poden ser duna naturalesa tal que suposi l’execució de tasques o la cobertura de necessitats permanents, habituals de durada indefinida de l’activitat pròpia dels serveis de salut.c) Excés o acumulació de tasques, detallant-les, concretant la data de l'inici i la fi del nomenament, per un termini màxim de nou mesos, dins un període de divuit mesos.En els casos que preveuen els paràgrafs b) i c), complerts els terminis i les condicions que s'hi plantegen i en cas que calgui la realització de nous nomenaments, es tramitarà la creació d'una plaça estructural a la plantilla del centre. En aquells serveis o unitats en què s'efectuï aquest tipus de nomenaments i no es creï una nova plaça superats els terminis establerts en cada cas, no podrà fer-se un nou nomenament per la mateixa causa en un període de dos anys.2. S'acordarà la finalització de la relació estatutària temporal definida a l'apartat 1 del present article per les causes següents, a més de per les previstes a l'article 21 de la present llei, sense dret a compensació per aquest motiu:a) Per la cobertura de la plaça que exerceixi per personal estatutari fix a través de qualsevol dels procediments legalment establerts.b) Per raons de caràcter organitzatiu que donin lloc a la supressió o amortització de la plaça o lloc ocupat.c) Per la finalització del termini establert i recollit expressament al nomenament.d) Per la finalització de la causa que va originar el nomenament.En el supòsit previst a l'apartat 1.a), les places vacants exercides per personal estatutari interí han de ser objecte de cobertura mitjançant qualsevol dels mecanismes de provisió o mobilitat previstos a la normativa de cada administració sanitària. No obstant això, transcorreguts tres anys des del nomenament del personal estatutari interí es produirà la fi de la relació d'interinitat i la vacant només podrà ser ocupada per personal estatutari fix, llevat que en el procés selectiu corresponent no s'hagi cobert la plaça en qüestió, en aquest cas es podrà efectuar un altre nomenament de personal estatutari interí. Excepcionalment, el personal estatutari interí podrà romandre a la plaça que ocupi temporalment, sempre que s'hagi publicat la corresponent convocatòria dins el termini dels tres anys, comptadors des de la data del nomenament del personal estatutari interí. En aquest supòsit podrà romandre fins a la resolució de la convocatòria, sense que el seu cessament doni lloc a compensació econòmica.»«Article 9 bis. Personal estatutari substitut.1. Es podrà nomenar personal estatutari substitut per a l'exercici de funcions pròpies de personal estatutari en els següents supòsits i condicions:a) Substitució, que s'expedirà, quan sigui necessari per atendre les funcions de personal fix o temporal, durant els períodes de vacances, permisos, dispenses i altres absències de caràcter temporal que comportin la reserva de plaça.b) Substitució parcial per garantir la prestació assistencial als centres i institucions sanitàries, durant un termini màxim de tres anys, identificant-ne la causa que l'origina, sent un nomenament vinculat a la cobertura d'exempció de guàrdies, per raó d'edat, o malaltia , podent substituir fins a dues persones sempre que amb la plantilla disponible no fos possible cobrir aquesta contingència i respectant els límits legals de la jornada, en concret els referits als articles 48.2 i 49.c) Reducció de la jornada ordinària de personal estatutari, identificant la persona o persones concretes a qui es complementa la jornada, durant tot el període corresponent i en la modalitat que motiva la reducció.2. S'acordarà la finalització de la relació estatutària temporal definida a l'apartat 1 del present article per les causes següents, a més de per les previstes a l'article 21, sense dret a compensació per aquest motiu:a) Per la finalització del termini establert i recollit expressament en el nomenament.b) Per la finalització de la causa que va originar el nomenament. »
Cal deixar palès que les previsions contingudes en aquest Reial decret llei són aplicables únicament respecte del personal estatutari temporal nomenat o contractat amb posterioritat a la seva entrada en vigor.
Volem fer un esment especial al següent text de l’exposició de motius: «A més, el còmput total de tots els nomenaments de personal estatutari temporal que, de manera continuada o interrompuda, recaiguin en una mateixa persona no podrà superar el termini de tres anys, sens perjudici del que disposa l'article 9.», doncs, malgrat estar en una part del text normatiu que no és vinculant, és una forma de limitar l’abús de la temporalitat que no havia aparegut en les normes precedents a aquesta sobre l’abús de la temporalitat.
Volem fer un esment especial al següent text de l’exposició de motius: «A més, el còmput total de tots els nomenaments de personal estatutari temporal que, de manera continuada o interrompuda, recaiguin en una mateixa persona no podrà superar el termini de tres anys, sens perjudici del que disposa l'article 9.», doncs, malgrat estar en una part del text normatiu que no és vinculant, és una forma de limitar l’abús de la temporalitat que no havia aparegut en les normes precedents a aquesta sobre l’abús de la temporalitat.
«Les actuacions irregulars en matèria de nomenament de personal estatutari temporal i substitut donaran lloc a l'exigència de les responsabilitats que siguin procedents de conformitat amb la normativa vigent a cadascuna de les administracions públiques. »«L'incompliment del termini màxim de permanència donarà lloc a una compensació econòmica per al personal estatutari temporal afectat, que serà equivalent a vint dies de les seves retribucions fixes per any de servei, en virtut de la normativa específica que li sigui aplicable, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de dotze mensualitats. El dret a aquesta compensació naixerà a partir de la data del cessament efectiu i la quantia estarà referida exclusivament al nomenament de què porti causa l'incompliment. No hi haurà dret a la compensació descrita en cas que la finalització de la relació de servei sigui per causes disciplinàries o per renúncia voluntària.».