La Intersindical a l'ICS: 🗓️ Quan es pot ajornar una prova d’oposicions? El laberint jurídic dels ajornaments

Les sol·licituds d’ajornament d’exercicis en els processos selectius són una realitat freqüent... però també un maldecap per a les persones aspirants i pels tribunals, ja que sovint no hi ha una normativa clara que en reguli la resolució.

Les bases de convocatòria rarament recullen tota la casuística, i la jurisprudència hi diu la seva... però en ocasions amb criteris diferents. Davant d’aquest escenari, des de La Intersindical a l’ICS considerem útil difondre i compartir coneixement especialitzat que ajudi a comprendre els límits i possibilitats reals de sol·licitar un ajornament.

🔎 L’article d’Isidre Estivill i Galdón, subdirector general d'Ordenació Jurídica i d'Inspecció General de Serveis de Personal de la Direcció General de Funció Pública, publicat a la EAPC, fa un excel·lent repàs a les situacions més habituals, les seves implicacions legals i els criteris que s’han anat consolidant.

📌 En resum:

No hi ha normativa específica que reguli els ajornaments. Només els articles 25 i 28 del Decret 28/1986 preveuen situacions excepcionals (amb la clàusula genèrica de "força major"), d'aplicació supletòria si escau, al personal estatutari.
Els tribunals qualificadors poden valorar ajornaments si hi ha una situació de força major, però el marge és més estret en exàmens col·lectius i simultanis (test, proves pràctiques, etc.).
Les situacions que poden justificar un ajornament són:
- Malalties greus sobrevingudes i degudament acreditades.
- Part imminent o risc per embaràs, segons jurisprudència consolidada.
- Drets fonamentals com la llibertat religiosa (amb sentències favorables a l’ajornament en dissabte per aspirants adventistes).
- Casos excepcionals com episodis climàtics extrems, pandèmies o confinaments.
En canvi, no es consideren força major:
- Coincidències amb altres processos selectius.
- Problemes de transport.
- Baixes mèdiques ordinàries o per maternitat/paternitat si no impedeixen fer la prova.
- Conciliació familiar general.

⚠️ Un detall rellevant: el Tribunal Suprem recorda que la crida única col·lectiva no pot servir per limitar automàticament drets fonamentals, com s’ha vist en casos de llibertat religiosa o maternitat. Això obliga els tribunals a buscar equilibris amb garanties (exàmens alternatius, incomunicació prèvia, etc.).

📚 Pots llegir l’article complet aquí:
👉 Els tribunals qualificadors davant les sol·licituds d’ajornament de proves o d’exercicis en els processos selectius d’accés a l’ocupació pública, publicat a la Formació Oberta de l’EAPC per Isidre Estivill i Galdón.