El DOGC ha publicat l'Acord GOV/153/2026, de 30 de juny. Aquest acord prorroga les mesures excepcionals vinculades a la manca de personal d'infermeria en determinats àmbits del sector públic.
Aquesta pròrroga se suma a l'Acord GOV/294/2025, que ja havia prorrogat les mesures equivalents per al personal mèdic.
El Govern manté mecanismes extraordinaris per garantir la cobertura assistencial. Ara bé, aquests mecanismes fa més d'una dècada que es van renovant.
Per tant, ja no parlem d'una situació puntual. Parlem d'un problema estructural del sistema sanitari públic.
La manca de personal mèdic i d'infermeria no és conjuntural
Les mesures prorrogades permeten declarar d'interès públic el desenvolupament d'un altre lloc de treball assistencial en determinats àmbits del sector públic. En la pràctica, això facilita autoritzacions de compatibilitat perquè determinades professionals puguin prestar serveis en més d'un lloc públic.
Aquest mecanisme pot ajudar a cobrir necessitats assistencials urgents. També pot evitar que determinats serveis quedin sense resposta immediata.
Tanmateix, el problema de fons continua intacte.
Quan una mesura excepcional s'ha de prorrogar una vegada i una altra, la causa deixa de ser excepcional. La manca de personal mèdic i d'infermeria respon a dèficits de planificació, condicions laborals insuficients i dificultats reals per captar i fidelitzar professionals.
Dos acords extraordinaris encara vigents
En el cas del personal mèdic, l'Acord GOV/294/2025 prorroga l'Acord GOV/183/2013. Segons la informació publicada, aquesta nova pròrroga s'estén del 28 de desembre de 2025 al 27 de desembre de 2028.
En el cas del personal d'infermeria, l'Acord GOV/153/2026 prorroga l'Acord GOV/118/2014 per tres anys més, a partir del 8 d'agost de 2026.
Això evidencia una realitat preocupant. Les mesures extraordinàries aprovades fa anys continuen sent necessàries perquè les causes que les van motivar persisteixen.
El mateix acord d'infermeria reconeix que el dèficit de professionals afecta especialment determinats territoris i àmbits. També assenyala que Catalunya té una ràtio d'infermeres i infermers col·legiats en actiu inferior a la mitjana estatal i europea.
Garantir l'assistència no pot substituir la planificació
La Intersindical a l'ICS valorem positivament qualsevol mesura que eviti deixar serveis descoberts. La ciutadania té dret a una assistència sanitària pública de qualitat.
Ara bé, garantir l'assistència no pot justificar la cronificació de mesures excepcionals.
El sistema no pot funcionar de manera estable sobre la base de dobles activitats, sobrecàrrega professional i solucions provisionals. Tampoc es pot traslladar a les professionals la responsabilitat de sostenir dèficits estructurals de plantilla.
Les compatibilitats poden ser una eina puntual. Però no poden substituir una política real de recursos humans.
Cal actuar sobre les causes del problema
La manca de personal mèdic i d'infermeria no es resol només amb pròrrogues.
Cal millorar les condicions laborals, reduir la sobrecàrrega i garantir plantilles suficients. També cal estabilitat en l'ocupació, retribucions justes i mesures efectives per retenir talent.
A més, és imprescindible una planificació territorial seriosa. Les zones amb més dificultats de cobertura necessiten mesures específiques, incentius transparents i recursos suficients.
El sistema sanitari públic no pot competir només amb vocació. Ha d'oferir condicions dignes, projectes professionals atractius i una organització que cuidi les persones que hi treballen.
Un problema que exigeix resposta estructural
Les noves pròrrogues confirmen que el dèficit de professionals sanitaris continua sent una de les principals amenaces del sistema públic de salut.
La Intersindical reclamem que les mesures extraordinàries vagin acompanyades de polítiques estructurals.
Aquestes polítiques han de garantir plantilles suficients, estabilitat, descansos efectius, conciliació real i condicions laborals dignes. També han d'assegurar una assistència sanitària pública de qualitat arreu del territori.
La resposta no pot ser només allargar acords excepcionals.
El Govern i l'ICS han d'abordar les causes de la manca de personal mèdic i d'infermeria amb pressupost, planificació i negociació col·lectiva real.