Per la nostra salut: despertem-nos i despertem-los!
Sóc metgessa de família d’un CAP a Barcelona i escric per fer veure una situació que està tristament amagada i que em temo que, com no canviï aviat, tindrà conseqüències greus.
Ara com ara l’atenció primària té la seva activitat assistencial presencial pràcticament aturada des de fa un any. S’entén que en els primers mesos de la pandèmia totes haguéssim d’actuar de la manera que ho vam fer; centrant-nos en l’atenció a la COVID mentre evitàvem el tancament dels ambulatoris (com es va suggerir en un principi).
Però a data d’avui a la majoria dels CAPs de Catalunya l´activitat assistencial presencial continua absolutament limitada amb la pèrdua de l’atenció habitual pel professional de referència (longitudinalitat) i el canvi a una telefònica o telemàtica. Tot això ja està comportant problemes de salut greus a la ciutadania; retards diagnòstics, iatrogènia o empitjorament en els paràmetres de salut general de la població en un context d’inequitat per al ciutadà, ja que cada CAP actua de manera diferent.