Després que la passada setmana la qüestió de confiança
va dibuixar el darrer tram del procés independentista, el president,
Carles Puigdemont, ha volgut centrar el debat de política general a la
gestió de Govern. Ho ha fet amb propostes concretes com la creació de 7.000
noves places d'ocupació pública, entre les quals mestres, mossos i
metges, que ha anunciat avui.
Aquesta era una de les novetats més importants que
el president tenia preparades per exposar avui davant de l'hemicicle,
la inclusió en els pressupostos del 2017 d'una oferta d'ocupació pública de
2.500 metges, 2.000 mestres, 500 mossos i 150 places de bombers, entre
d'altres. Serà, segons fonts del Govern, la primera vegada des del 2011
que es creen noves places de docents i Mossos. El 2015, es van convocar 1.230
places, especialment per al cos de bombers i Agència Tributària.
En prendre la paraula, a les deu en punt del
matí, el president ha deixat clar que la seva intervenció se centraria en
temes de gestió. I ha llançat un prec als diputats per “mirar de fer compatible
els legítims interessos partidistes amb els interessos generals i buscar abans
l’acord que la confrontació”. “No s’avergonyeixin de les coincidències que ens
portin almenys a donar una oportunitat a l’acord”, ha reclamat.
A partir d’aquí, ha desplegat la seva intervenció en deu
eixos. Puigdemont ha volgut situar com a primer punt la sostenibilitat energètica,
tot recordant que la Llei del canvi climàtic va ser la primera que va aprovar
el seu gabinet pocs dies després de prendre possessió.
Tampoc ha estat casual que el capítol d'Infraestructures fos
el segon punt. La reivindicació del corredor mediterrani i la denúncia dels
dèficits en inversió per part de l’Estat ha centrat aquest apartat. “Els
400.000 catalans que agafen el tren no es mereixen els retards i els
incompliments de l’Estat”, ha lamentat.
En l'apartat d’Economia productiva, ha negat que hi
hagi fuita d’empreses
arran el procés independentista. Ha assegurat que Catalunya lidera el
rànquing de creació d’empreses a l’Estat des del 2012 i que entre gener i
agost s’han creat 16.000 noves empreses, un 23% més que el 2.015.
En aquest punt, ha defensat la política del Govern
per a l’expansió internacional de l’economia catalana assegurant que, per cada
euro invertit en oficines a l’exterior, se n’obtenen 49 en exportació i 26 en
inversió estrangera.
En abordar la situació de l'Educació, el president ha
provocat les protestes a les files de Ciutadans i PP quan ha assegurat que la mitjana de coneixement de castellà
a Catalunya és superior
a l’espanyola. “No els agrada sentir això?”, ha retret tot
assegurant que el Govern no entén els “atacs” a un model que dóna bons
resultats.
Salari mínim de 1.000 €
En el capítol de Salut ha mostrat la confiança que els
nous pressupostos permetin reduir en un 50% les llistes d’espera. En parlar de
treball ha explicat que el Govern intenta consensuar amb els agents econòmics
un salari mínim de 1.000 euros mensuals.
A l'hora d'abordar la situació a Interior, el president
ha denunciat que l'Estat espanyol "segueix amb la política de no facilitar
informació" als Mossos. "Això sí que repercuteix en la seguretat
dels nostres ciutadans i és per això que volem un Estat propi", ha
subratllat.
Igualment, Puigdemont ha denunciat que "l'Estat
espanyol desplega tot el seu servei exterior per contrarestar l'acció
internacional del Govern" i ha insistit que el seu
executiu continuarà amb la política de projecció al
món. "És necessària no només per explicar amb veu pròpia la situació
que es viu a Catalunya sinó per projectar Catalunya en els àmbits econòmic,
cultural i lingüístic", ha reblat.
El president ha anunciat la voluntat del Govern que en
les pròximes eleccions es pugui utilitzar ja el vot electrònic i ha denunciat
que en les darreres eleccions només un de cada 13 catalans que viuen a
l'exterior va poder votar. "Això en un país democràtic no es pot permetre
perquè és una vergonya", ha denunciat.
Després d'una hora i tres quarts, el president ha tancat
la seva intervenció subratllant que "som en un moment transcendental de la
nostra història, el futur l'hem de decidir tots els catalans i catalanes amb el
nostre vot, pel nostre bé i el dels nostres fills". Aquesta ha estat una
de les poques referències directes que Puigdemont ha fet al procés
polític que viu Catalunya, tot i que la reivindicació de l'Estat propi
traspuava en cadascuna de les 29 pàgines del seu discurs.