divendres, 7 d’octubre del 2016

Puigdemont anuncia la creació de 7.000 noves places de funcionaris



Publica El Nacional
Després que la passada setmana la qüestió de confiança va dibuixar el darrer tram del procés independentista, el president, Carles Puigdemont, ha volgut centrar el debat de política general a la gestió de Govern. Ho ha fet amb propostes concretes com la creació de 7.000 noves places d'ocupació pública, entre les quals mestres, mossos i metges, que ha anunciat avui.

Aquesta era una de les novetats més importants que el president tenia preparades per exposar avui davant de l'hemicicle, la inclusió en els pressupostos del 2017 d'una oferta d'ocupació pública de 2.500 metges, 2.000 mestres, 500 mossos i 150 places de bombers, entre d'altres. Serà, segons fonts del Govern, la primera vegada des del 2011 que es creen noves places de docents i Mossos. El 2015, es van convocar 1.230 places, especialment per al cos de bombers i Agència Tributària.
En prendre la paraula, a les deu en punt del matí, el president ha deixat clar que la seva intervenció se centraria en temes de gestió. I ha llançat un prec als diputats per “mirar de fer compatible els legítims interessos partidistes amb els interessos generals i buscar abans l’acord que la confrontació”. “No s’avergonyeixin de les coincidències que ens portin almenys a donar una oportunitat a l’acord”, ha reclamat.
A partir d’aquí, ha desplegat la seva intervenció en deu eixos. Puigdemont ha volgut situar com a primer punt la sostenibilitat energètica, tot recordant que la Llei del canvi climàtic va ser la primera que va aprovar el seu gabinet pocs dies després de prendre possessió.
Tampoc ha estat casual que el capítol d'Infraestructures fos el segon punt. La reivindicació del corredor mediterrani i la denúncia dels dèficits en inversió per part de l’Estat ha centrat aquest apartat. “Els 400.000 catalans que agafen el tren no es mereixen els retards i els incompliments de l’Estat”, ha lamentat.
En l'apartat d’Economia productiva, ha negat que hi hagi fuita d’empreses arran el procés independentista. Ha assegurat que Catalunya lidera el rànquing de creació d’empreses a l’Estat des del 2012 i que entre gener i agost s’han creat 16.000 noves empreses, un 23% més que el 2.015.
En aquest punt, ha defensat la política del Govern per a l’expansió internacional de l’economia catalana assegurant que, per cada euro invertit en oficines a l’exterior, se n’obtenen 49 en exportació i 26 en inversió estrangera.
En abordar la situació de l'Educació, el president ha provocat les protestes a les files de Ciutadans i PP quan ha assegurat que la mitjana de coneixement de castellà a Catalunya és superior a l’espanyola. “No els agrada sentir això?”, ha retret tot assegurant que el Govern no entén els “atacs” a un model que dóna bons resultats.

Salari mínim de 1.000 €

En el capítol de Salut ha mostrat la confiança que els nous pressupostos permetin reduir en un 50% les llistes d’espera. En parlar de treball ha explicat que el Govern intenta consensuar amb els agents econòmics un salari mínim de 1.000 euros mensuals.
A l'hora d'abordar la situació a Interior, el president ha denunciat que l'Estat espanyol "segueix amb la política de no facilitar informació" als Mossos. "Això sí que repercuteix en la seguretat dels nostres ciutadans i és per això que volem un Estat propi", ha subratllat.
Igualment, Puigdemont ha denunciat que "l'Estat espanyol desplega tot el seu servei exterior per contrarestar l'acció internacional del Govern" i ha insistit que el seu executiu continuarà amb la política de projecció al món. "És necessària no només per explicar amb veu pròpia la situació que es viu a Catalunya sinó per projectar Catalunya en els àmbits econòmic, cultural i lingüístic", ha reblat.
El president ha anunciat la voluntat del Govern que en les pròximes eleccions es pugui utilitzar ja el vot electrònic i ha denunciat que en les darreres eleccions només un de cada 13 catalans que viuen a l'exterior va poder votar. "Això en un país democràtic no es pot permetre perquè és una vergonya", ha denunciat.
Després d'una hora i tres quarts, el president ha tancat la seva intervenció subratllant que "som en un moment transcendental de la nostra història, el futur l'hem de decidir tots els catalans i catalanes amb el nostre vot, pel nostre bé i el dels nostres fills". Aquesta ha estat una de les poques referències directes que Puigdemont ha fet al procés polític que viu Catalunya, tot i que la reivindicació de l'Estat propi traspuava en cadascuna de les 29 pàgines del seu discurs.