El Ministeri de Sanitat ha presentat una proposta d’avantprojecte de Llei del nou Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut que, malgrat alguns canvis formals, no resol els problemes estructurals que arrosseguen les condicions laborals del personal sanitari públic des de fa dècades.
El sistema sanitari cata té un sistema mixt, configurat per un sistema públic (SISCAT) i un sector privat complementari. En tots dos, les treballadores i treballadors de la salut —professionals sanitaris, tècnics, personal de gestió i serveis— constitueixen el veritable pilar de l'assistència.
Tanmateix, les seves condicions laborals, la sobrecàrrega i els riscos psicosocials tenen un impacte directe en la salut i en la decisió de jubilar-se abans d’arribar a l'edat ordinària.
Des de La Intersindical a l'ICS, defensem que cal revisar el règim de jubilació del personal dels serveis de salut, perquè no es pot demanar a qui cuida que treballi fins al límit de la seva salut.
El recent Acuerdo sobre Jubilación Parcial del Personal Funcionario derivado del Acuerdo Marco para una Administración del Siglo XXI ha estat presentat com un avenç en la millora de les condicions laborals del personal funcionari. Aquest acord, signat el 18 de desembre de 2024 entre l'Administració General de l'Estat i els sindicats UGT i CCOO, contempla la reintroducció de la jubilació parcial per al personal funcionari. Ara bé, des de La Intersindical a l'ICS, denunciem que aquest acord no garanteix una aplicació real i immediata per al personal de l'Institut Català de la Salut (ICS).
La Llei 55/2003 de l’Estatut Marc estableix en el seu article 26 les modalitats de jubilació del personal estatutari, i contempla la jubilació voluntària, total o parcial, amb els requisits establerts en la legislació de la Seguretat Social.La mateixa Llei dóna potestat a les Comunitats Autònomes per a establir, mitjançant un pla d’ordenació de recursos humans, els mecanismes pels quals el personal estatutari s’acollirà a aquestes modalitats de jubilació.
Malgrat això, la situació segueix bloquejada en aquests moments. Aquesta negativa és una bona mostra de miopia en política de recursos humans.
Per un costat es lamenten de l’alt índex d’absentisme i es queixen de la manca de professionals. Però tot això sense analitzar els problemes, les causes i les mesures a emprendre per a redreçar la situació.
Als centres sanitaris hi ha dues circumstàncies que cal tenir molt en compte, en el disseny de la política de RH a mitjà/llarg termini.