dimecres, 30 d’abril de 2014

Salut privatitza l'atenció oftalmològica de 126.000 persones del Baix Llobregat



Agències
Els pacients han deixat de ser atesos a l'hospital de Viladecans
El Departament de Salut ha derivat a més de 126.660 persones que tenien l'hospital de Viladecans com a centre de referència per a problemes oftalmològics a l'hospital de Sant Boi, propietat de l'ordre de Sant Joan de Déu. Des del mes d'abril aquests pacients són atesos per especialistes del privat Institut Català de la Retina, que manté un acord de col·laboració amb els religiosos. La Plataforma en Defensa de l' Hospital de Viladecans va criticar ahir la " privatització" que suposa aquesta mesura i va alertar que hi ha "indicis" de noves retallades al centre.

dimarts, 29 d’abril de 2014

Més precarietat, més accidents



Agències

La sinistralitat va créixer un 17,5% a Catalunya fins al març

La precarietat laboral està comportant un repunt en la sinistralitat, segons denuncien els sindicats, que avisen que el descens en la qualitat de les condicions laborals, l'estrès i la por de perdre la feina estan darrere de les estadístiques. 

L’esforç en la retallada no és pas el mateix...



Agències

Les administracions públiques funcionen avui dia amb prop de 400.000 empleats públics menys que fa cinc anys. Les dades mostren l’esforç en la retallada, però també en la desigualtat de les mateixes, mentre que les autonomies han baixat la nomina un 10% i els ajuntaments un 6%, el Govern espanyol amb prou feines ha retallat un 1% del cost del seu personal. Les dades es troben a l’Informe anual de comptabilitat nacional que elabora el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques corresponent al 2013.

SOM Classe Treballadora


Manifest de la Intersindical-CSC amb motiu del 1r de maig de 2014



Volem decidir, ara és l’hora!
Ja fa temps que constatem l’esgotament del model polític i institucional bastit durant la transició amb un ample descrèdit social de la classe política. No es tracta només dels abundants casos de corrupció, es tracta de la mala gestió estructural d’unes oligarquies extractives preocupades bàsicament pels seus interessos i deliris de grandesa.

A això cal afegir que des de fa uns set anys estem assistint a una veritable involució social i democràtica de primer ordre amb un atac sistemàtic als drets socials i laborals de bracet de la no acceptació del dret a decidir de catalans i catalanes.

No es pot bastir cap projecte democràtic contra la voluntat d’ésser d’un poble. No es pot parlar de democràcia legislant i prenent mesures contra les majories socials, la dels treballadors i treballadores, imposant la desigualtat i condemnant a la misèria cada cop més persones mentre es rescaten bancs. Si aquest és el seu projecte els hi barrarem el pas.

dilluns, 28 d’abril de 2014

L'ICS no és més car, ni de lluny



Pere Soley, director gerent de l'Institut Català de la Salut , parla sobre la transformació i els reptes que afronta el principal proveïdor assistencial d'aquesta comunitat.

Agències

L'Institut Català de la Salut ( ICS ), que agrupa 8 hospitals ( la majoria terciaris ), el 80 per cent de la xarxa d'atenció primària de la comunitat autònoma i una plantilla de 35.000 persones, està immers en un procés de reforma recolzat en seva llei de 2007, que el va transformar d'ens públic a empresa pública, i en la seva recent integració en el CatSalut com la resta de consorcis i empreses pública sanitàries de la Generalitat.
Enrere va quedar, gràcies a una resolució parlamentària subscrita per CiU, ERC i el PSC, l'intent de l'actual Govern autonòmic de desmembrar en diverses empreses públiques, però el projecte de consorciar els seus recursos de Lleida amb una altra empresa pública de la zona fa mantenir la por per la integritat i el futur d'un organisme ( gestor dels recursos encara de titularitat de la Seguretat Social a Catalunya ) que ve sent històricament objecte de crítiques. Pere Soley, que va accedir al càrrec de director gerent de l'ICS al gener, respon als principals interrogants que suscita actualment aquesta empresa pública en la primera entrevista concedida a un mitjà de comunicació.

Cap a on va ara l'ICS ?

El Suprem demana al Constitucional que aclareixi si va ser legal suprimir l'extra als funcionaris



Dubta que no s'abonin els 44 dies meritats abans que entrés en vigor el decret

El Tribunal Suprem (TS) ha demanat al Tribunal Constitucional (TC) que es pronunciï si és o no legal la supressió de la paga extra de desembre del 2012 als treballadors del sector públic ja que té dubtes que aquesta norma es pugui aplicar amb efectes retroactius.
La consulta, que ha estat acordada per unanimitat pel ple del Contenciós Administratiu del Suprem amb el vistiplau de la Fiscalia i el vot en contra de l'advocat de l'Estat, deriva d'un recurs d'un funcionari adscrit al Constitucional que demanava la devolució de la part proporcional de la seva extra de Nadal generada entre l'1 de juny i el 14 de juliol.

diumenge, 27 d’abril de 2014

Els malalts crònics que cobrin menys de 24.000 euros a l'any pagaran només un 10% dels medicaments

La mesura pretén "garantir-los unes condicions mínimes d'equitat en l'accés a la prestació farmacèutica ambulatòria", segons ha informat el departament de Salut
Els malalts crònics que cobrin menys de 24.000 euros a l'any, que actualment paguen entre un 40% i un 50% dels medicaments dispensats amb recepta, a partir de l'1 de maig pagaran només un 10%, amb un límit màxim de 8,26 euros al mes, segons una instrucció del Servei Català de la Salut (CatSalut).

divendres, 25 d’abril de 2014

28 d'abril Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el treball



Manifest de la manifestació del 26 d’abril. Marea Blanca.
Per una sanitat 100% pública, aturem el consorci.
El passat mes de febrer, el Govern de la Generalitat va aprovar la fragmentació de l’ICS a les comarques de Lleida, com a inici per acabar definitivament amb el ja residual sistema públic de salut a Catalunya. Amb aquest model de gestió la Generalitat ha decidit desmembrar l’únic organisme sanitari públic català en diverses empreses filials, subjectes a la gestió privada. Mentre ens presenten aquesta via com la millor opció per millorar l’eficiència del sistema públic de salut continuen ressonant els escàndols de corrupció, com el cas Crespo o el cas Bagó, que han evidenciat la manca de transparència i la submissió a interessos polítics i econòmics dels consorcis creats per la Generalitat.

dimecres, 16 d’abril de 2014

Al taulell vigila amb les dades



Extret de “Confidencialitat de dades en els centres sanitaris: aspectes pràctics”, de la revista Jurídics.

La confidencialitat es basa en tres puntals: 

- El dret a la intimitat (un dret que el pacient pot preservar fins on cregui necessari). 
- El dret a la confiança (els professionals sanitaris estan obligats a mantenir el secret professional). 
- La lleialtat al pacient. 

L'obligació de guardar la confidencialitat afecta tot el personal dels centres hospitalaris: tant els professionals sanitaris, com el personal administratiu, informàtic o el personal de neteja. 

dimarts, 15 d’abril de 2014

Creix l'oposició a la unificació dels centres sanitaris de Lleida

Publica El País
Sindicats i entitats temen que la creació d'un nou ens sigui l'inici del desmembrament de l'ICS i que faciliti la "mercantilització" de la sanitat
La decisió del Departament de Salut d'unificar els centres sanitaris de Lleida -un 80% d'ells gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS) i la resta per Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), una altra empresa pública- sota un nou ens ha generat una creixent corrent d'oposició. Treballadors, organitzacions ciutadanes, sindicats i partits recelen de la mesura i critiquen "l’opacitat" de la Generalitat, que ha donat sis mesos al CatSalut per elaborar el projecte. Temen que sigui l'inici d'un altre intent de desmembrar l'ICS per privatitzar, fugir del control administratiu i precaritzar els treballadors. Salut ho nega i defensa la mesura perquè millora la gestió.

dimarts, 8 d’abril de 2014

L’alcalde de Lleida es reuneix amb les Juntes de Personal l’HUAV i Primària



El posicionament comú de la representació sindical en relació a l’Ens ha estat:


  • Que l’Ens sigui 100% públic.

  • Que la integració no necessariament a de passar per crear un nou Ens, ja en tenim un l’ICS i, per tant, es podria aprofitar aquella estructura centralitzant el pressupost al territori de Lleida, tal i com ja deia un informe del Govern de l’any 2010 elaborat per tècnics del Departament d’Economia i Finances.

dimecres, 2 d’abril de 2014

De com l’Estat transfereix part del dèficit públic als ciutadans a través de la Farmàcia



Publica RBA

El que el govern espanyol posa com exemple de bona gestió, en el fons i en bona part és enganyar als ciutadans

Els estalvis en farmàcia només ho són per l'Administració; els costos han estat transferits en tot o en part als ciutadans 

Des de fa uns anys cap aquí, de fet des que va començar a manifestar-se la crisi econòmica, hem vist com l’Estat espanyol ha  anat eliminant de les prestacions públiques determinats medicaments. A més d’aquesta mesura l’Estat ha collat als laboratoris per tal que els preus dels medicaments finançats per la sanitat pública  pugin molt poc, o en alguns cassos quedi congelat.

dimarts, 1 d’abril de 2014

Els metges proposen que els ciutadans paguin si fan mal ús de la sanitat



Publica Ara
El president de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), Juan José Rodríguez Sendín, ha defensat aquest dilluns que els ciutadans paguin pel mal ús dels serveis sanitaris, igual com es penalitzen les infraccions de trànsit a través del carnet per punts.

Assetjament, una altra cara amarga de la crisi



Els experts detecten un augment dels casos de ‘mobbing' els darrers anys vinculats a la por de perdre la feina per l'alta taxa d'atur i l'apoderament dels directius més agressius
Publica l’Econòmic
L'administració concentra el major nombre de casos, i els més greus i llargs
Que, atesa la situació del mercat laboral, a una persona li resulta complicat trobar una altra feina si és acomiadada o abandona el seu lloc de treball, és un fet. I això provoca en molts treballadors por de perdre el seu lloc. Per altra banda, els darrers anys, els directius més agressius i especialistes a reduir costos i també plantilles han pres més importància en la direcció de moltes empreses privades i públiques. Dos fenòmens associats a la crisi que, segons els experts en la qüestió, són un caldo de cultiu per a l'augment de l'assetjament laboral. Així ho diu, per exemple, el professor de la Universidad de Alcalá de Henares Iñaki Piñuel, que calcula que el nombre de casos ha crescut un 40% en els anys de la crisi.