divendres, 31 d’agost del 2012

Decidim el nostre camí

La Europa neoliberal fa temps que ha intervingut l’estat espanyol. Però no ens podem enganyar, el rescat també s’ha realitzat a mida del capital. I és que es tracta de rescatar a l’economia especulativa que ens ha portat a aquesta crisi; reestructurar-la amb diner públic per privatitzar després els beneficis.

L’estat espanyol ha assumit el deute privat, i per poder pagar aquest deute retalla i retallarà els drets de la ciutadania; situarà en vies de desaparició el sistema públic que és l’eix del sistema de benestar, deixant la porta absolutament oberta a la privatització.

Ens trobem en una situació econòmica molt greu. I els governs estan situant les conseqüències d’aquesta situació sobre les esquenes de la ciutadania.

Però no ens enganyem, ni ens deixem enganyar, no som nosaltres, la ciutadania, ni els culpables, ni els responsables d’aquesta situació. Aquesta situació te uns responsables concrets: les entitats financeres i aquells politics que han estat en els diferents governs i han tolerat aquesta situació. La gestió penosa que han realitzat ens ha portat a l’actual situació.

En la conjuntura econòmica en la que ens trobem, amb una nació catalana lligada a l’estat espanyol resulta impossible la construcció d’un nou model socioeconòmic basat en la justícia social i en la solidaritat, ja que se’ns nega la capacitat de decidir un model adequat a les nostres necessitats.
Ens cal tenir estructures d’estat propi per a que l’estat espanyol i els especuladors no ens portin a la pobresa estructural.
Més encara quan el govern espanyol ha pres el camí de la (re) centralització.

Necessitem sobirania econòmica i política per fer front a la crisi, sobirania fonamentada en la igualtat i en la solidaritat, des de postulats de progrés i des de sota, apostant per uns models econòmics i socials nous. Ara, és el moment de prendre decisions.

dijous, 30 d’agost del 2012

Sanitat per a tothom

Agències
El CatSalut atendrà tots els ciutadans que acreditin tres mesos d'empadronament
El Servei Català de la Salut (CatSalut) donarà atenció primària a tots els ciutadans que visquin a Catalunya, inclosos els immigrants irregulars que acreditin com a mínim tres mesos d'empadronament. En els casos d'urgències se'ls atendrà independentment de la seva situació legal, però l'atenció als CAP només se'ls donarà si porten tres mesos empadronats, per així evitar el denominat "turisme sanitari". Llavors, se'ls donarà un document per accedir a tot el sistema sanitari públic català durant un any. El reial decret llei de l'Estat sobre l'atenció sanitària als ciutadans podria deixar inicialment sense targeta sanitària a unes 600.000 persones a Catalunya, 180.000 de les quals serien estrangers.

Notes sobre la petició de rescat per part del govern català

Un factor molt important que no es dóna sovint el pes que es mereix és el que el DailyTelegraph va descriure recentment com "la perversitat del sistema fiscal espanyol". De les sumes totals a les arques de l'Estat, una quantitat que representa més del 8% del PIB català, o al voltant de 16 milions d'euros a l'any, no torna en forma de serveis públics o les inversions productives.

El govern central simplement guarda els diners per als seus propis fins, incloent la redistribució a altres regions crònicament “menys” productives. A la pràctica el que Catalunya vol obtenir del govern central son els seus propis diners, que al seu torn ha de tornar amb interessos. De nou en paraules del DailyTelegraph els catalans s'han vist obligats "a demanar un" rescat "tot i que  subvencionen la resta de l’estat".

Farmaciola de pagament

El PUNT/AVUI
417 medicaments de gran ús que fins ara abonava la sanitat pública deixaran de ser gratuïts des de dissabte
A més de l'IVA, l'1 de setembre és també la data a partir de la qual 417 fàrmacs de consum habitual deixaran de ser finançats per la sanitat pública; és a dir, que els usuaris hauran de pagar el cent per cent del seu preu encara que tinguin una recepta del metge. Entre els medicaments que el Ministeri de Sanitat ha decidit treure del finançament públic hi ha, per exemple, els xarops per a la tos, les llàgrimes artificials, els mucolítics, els medicaments per a la insuficiència venosa (Venoruton), contra l'estrenyiment, antidiarreics (Fortasec) o analgèsics en crema com ara el Voltaren, el Fastum o el Calmatel. Molts d'aquests medicaments formen part de la farmaciola habitual de les llars, que ara deixarà d'estar finançada al 100%.

dimarts, 28 d’agost del 2012

Treballadors d'un CAP de Barcelona, afectats per la síndrome de sensibilitat química múltiple

La causa són les fumigacions del centre de treball on treballaven abans
Almenys quatre treballadors del Centre d'Atenció Primària Ramon Turró, al barri del Poblenou de Barcelona, han estat diagnosticats amb la síndrome de sensibilitat química múltiple (SQM) i set més presenten patologies al·lèrgiques o irritació a la pell, als ulls i a les mucoses. Així consta en un informe d'Inspecció de Treball. En la majoria de casos, els treballadors havien treballat anteriorment al CAP Lope de Vega, tancat d'ençà que l'any 2002 el seu personal i les seves funcions es van traslladar al CAP Ramon Turró.
Els treballadors afectats, una desena, s'han organitzat per denunciar la seva situació i al setembre una de les treballadores presentarà una demanda contra l'ICS. 
Que és la Sensibilitat Química Múltiple?
Que és? Una síndrome ambiental crònica, limitant i orgànica, causada per l’exposició a químics sintètics tòxics quotidians en que vivim immersos i que provoca multitud de símptomes en diferents sistemes corporals.

L'última retallada de l'Estat també envaeix competències

Publica El Punt /Avui
El Consell de Garanties dictamina que la tisorada dels funcionaris i dels ajuts a la dependència trepitja potestats catalanes
Alerta que es perjudica l'organització pròpia de l'autonomia
Més munició per a la batalla competencial entre l'Estat i la Generalitat: l'última retallada de Mariano Rajoy envaeix nombroses potestats catalanes. Així ho va dictaminar ahir el Consell de Garanties Estatutàries, que ha identificat trepitjades estatals en el decret que rebaixa el sou i els drets laborals dels funcionaris i la reducció dels ajustos a la dependència i que introdueix modificacions en els horaris comercials. En totes aquestes qüestions, l'executiu espanyol vulnera competències pròpies del govern d'Artur Mas i no troba empara en la Constitució.

divendres, 17 d’agost del 2012

Alguns fàrmacs amb recepta seran encara més cars

Les alternatives als 417 medicaments que a partir de l'1 de setembre deixen d'estar finançats per la Seguretat Social, la majoria dels quals indicats per a tractaments de símptomes menors com irritacions de pell, diarrea, tos i estrenyiment, poden acabar essent més cares que el medicament substituït.

Així ho ha explicat el conseller de Salut, Boi Ruiz, en una visita a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE): "La Generalitat està fent la valoració final de la llista de medicaments exclosos, que de fet, entra en vigor l'1 de setembre, i tenim la impressió que hi haurà massa medicaments en què l'alternativa és de cost superior", ha advertit, tot i que aquest balanç econòmic no es podrà tancar fins el 31 de desembre.

Sanitat fa pública la llista de 417 fàrmacs que el sistema públic deixa de finançar

A partir de l'1 de setembre els pacients hauran de pagar per medicaments tan populars com Almax (antiàcid), Emportal o Duphalac (laxants), Fortasec (antidiarreic), pomades per l'artritis com Fastum, Calmatel i Movilisin o xarops per a la tos com Mucosan o Pectox

piqueu ací

Agències
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest divendres la llista de 417 medicaments que, a partir de l'1 de setembre, deixaran de ser finançats per la Seguretat Social. Són fàrmacs molt comuns, per a dolències menors i barats, de menys de 3 euros. Aquestes són les característiques dels medicaments que deixaran d'estar finançats per la sanitat pública. La ministra de Sanitat, Ana Mato, va xifrar a finals de juny en 458 milions d'euros l'estalvi que aquesta reducció del catàleg suposarà per a la sanitat pública.

dijous, 16 d’agost del 2012

Avançar al passat: la sanitat com a mercaderia

Article d’en Joan Benach

El reial decret d'abril del Govern del PP és una contrareforma que ens porta tres dècades enrere. Volen assegurances sanitàries per als rics, la seguretat social per als treballadors i la beneficència per a la resta

L'obtenció del dret a l'atenció sanitària ha estat una de les conquestes socials més importants de la segona meitat del segle XX, un bé públic equiparable al dret al vot, l'educació o tenir una pensió. Un referent històric dels països amb sistemes sanitaris públics finançats directament amb impostos va ser el National Health Service britànic, que el 1948 va proposar una assistència preventiva i curativa per a "tot ciutadà sense excepció". Al costat de Regne Unit, els països nòrdics i altres països europeus van seguir processos semblants establint sistemes sanitaris segons els principis de finançament públic, accés universal i una àmplia oferta de serveis sanitaris amb independència dels ingressos, posició social o lloc de residència.

Perquè la privada es pugui lucrar cal desprestigiar, debilitar o "parasitar" a la pública

Si us plau, no alarmeu als pacients

Publica El Pais

L'ICS demana als metges que evitin crear "alarma social" amb les retallades
La comunicació de les retallades té dues vessants: d'una banda, la institucional, amb el conseller detallant les mesures que prendrà, de l'altra, el personal: per exemple, quan un metge ha de comunicar a un pacient que deixa de prendre una medicació pels retalls.

L'Institut Català de la Salut (ICS) vol que els facultatius siguin curosos quan comuniquin la retallada en els medicaments, i així ho reclama en una carta signada per Jaume Benavent, director adjunt d'afers assistencials de l'ICS, en què demana "tractar amb delicadesa "la prescripció de medicaments. La missiva recull el cas d'un pacient que va denunciar a la premsa una carta del seu centre assistencial a què se li anunciava la retirada de fàrmacs "per les restriccions pressupostàries".

dilluns, 13 d’agost del 2012

Els oblits dels rescatadors

Publica El Punt/Avui
La troica força un menú únic d'austeritat que empobreix les classes mitjanes i baixes
No imposa càstigs a sicavs, a l'evasió fiscal, a sous milionaris i deixa aspirar a fer uns Jocs
Ningú força Rajoy a vendre el lot que Bankia té a Iberia abans del rescat
La recessió ha embrutat la paraula rescat fins a fer-la indesitjable per als teòrics beneficiaris. El manual de socors que la troica invoca sempre com el menú únic i tècnic de la solució, però, té ideologia? Si bé la fita del nord d'Europa i de la troica (BCE, FMI i Comissió Europea) és imposar l'anhelada austeritat a tots nivells als dispersos veïns del sud, els sacrificis recauen invariablement en les classes mitjanes i baixes, que són les que s'empobreixen al dictat de Brussel·les. En la cursa per estalviar i reactivar els ingressos, curiosament, no hi figura mai la petició d'elevar l'impost de societats o de les sicavs (2%) pel qual tributen les grans fortunes, ni endurir el setge a l'evasió fiscal o prescindir del multimilionari capritx d'organitzar uns Jocs Olímpics a les portes de sol·licitar un rescat, com és ara el cas espanyol amb Madrid 2020.

divendres, 10 d’agost del 2012

Catalunya blindarà l’atenció sanitària als sensepapers i l’Estat els vol fer pagar

Publica ARA
La Generalitat garantirà l’atenció primària a tothom i per a la resta de serveis els sensepapers necessitaran una autorització. L’Estat, en canvi, vol que paguin entre 710 i 1.800 euros per accedir a la sanitat
El Govern manté el seu compromís de garantir l’atenció sanitària als sensepapers malgrat la decisió del govern espanyol de fer pagar pels serveis els immigrants que no cotitzin a la Seguretat Social. El ministeri de Sanitat prepara una ordre ministerial perquè les persones que no reuneixin les condicions d’assegurat puguin accedir a la cartera bàsica de serveis pagant: 710 euros anuals els menors de 65 anys (59,2 euros mensuals) i 1.864 els majors de 65 (155,4 euros al mes).

dimecres, 8 d’agost del 2012

Un 8,3% menys de llits als hospitals de l'ICS el 2011

La memòria anual de l'Institut Català de la Salut posa xifres a la retallada imposada pel govern per afrontar la crisi

Els vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS) van usar 3.651 llits al llarg del 2011, la qual cosa representa un 8,3% menys en comparació amb l'any anterior, segons les dades de la memòria d'activitats d'aquest organisme de la Generalitat fetes públiques ahir i recollides per l'agència Efe. Les dades de l'exercici 2011 indiquen que els ingressos hospitalaris van baixar d'un 7,11%, sobretot els programats (-12,83%).

dimarts, 7 d’agost del 2012

El Govern espanyol facilita els acomiadaments en l'Administració i empreses públiques

Segons informació dels companys/es del sindicat gallec CIG i publicat per agències.

Un nou reglament permet els ERO si baixa un 10% l'aportació pressupostària en les companyies o les transferències en comunitats i ajuntaments  

El Govern segueix entestat a reduir el nombre d'empleats públics. Un dels objectius no confessats de la reforma laboral era facilitar els acomiadaments col · lectius en l'Administració, les empreses i els ens públics. Ho va fer quan va establir la "insuficiència pressupostària" durant tres trimestres consecutius com a motiu per justificar els acomiadaments objectius. I ara, en el reglament dels expedients de regulació d'ocupació (ERO), ha fet un pas més: ha definit aquesta "insuficiència pressupostària" com la reducció en un 10% respecte l'any anterior en les transferències que es fan a comunitats i Ajuntaments o les assignacions pressupostàries en ens, organismes, entitats o empreses públiques.

A l'hora de reduir la despesa pública, el Govern ha dirigit les tisores a la partida de personal. I ho ha fet per una doble via: d'una banda, ha reduït les seves remuneracions en suprimir la paga extra de desembre (entorn del 7% del salari anual), de l'altra, ha aclarit molt els procediments per reduir les plantilles del sector públic .

A l'hora de reduir la despesa pública, el Govern ha dirigit les tisores a la partida de personal

dilluns, 6 d’agost del 2012

NO CALLEM!! DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS

Avui, milers i milers de persones a tot Catalunya i a tot l’Estat ens tornem a mobilitzar contra el nou paquet de retallades del Govern central que afecten les persones en atur, els treballadors i treballadores públics i els pensionistes, les persones en situació de dependència, i la població en
general, i que només generaran més atur i recessió econòmica. El poder econòmic està aprofitant la crisi per canviar el nostre model social i retallar greument els drets socials i laborals aconseguits amb anys de lluita i esforç.

El nou pla de retallades del Govern del PP afecta especialment els sectors més dèbils i vulnerables de la societat i incideix negativament sobre les rendes mitjanes i baixes. Les mesures aprovades impliquen beneficis per a les empreses, com per exemple la rebaixa de cotitzacions socials, mentre es va buidant la caixa de la Seguretat social. Aquest Govern només està al servei de les grans empreses i grans fortunes, i no al de la majoria de la població!!

divendres, 3 d’agost del 2012

Cuina ràpida: plats sans en menys de 10 minuts

Aliments llestos per consumir
La indústria alimentària ofereix al consumidor un ampli menú de productes ja elaborats i punt de consumir o que requereixen una mínima manipulació. Aquesta comoditat pot ser útil en moments puntuals, quan es prioritza el temps que es vol destinar a les activitats que no passen per la cuina.
1. Amanides de cinquena gamma. Els aliments de cinquena gamma es venen ja preparats i llestos per a un consum immediat. Les amanides envasades en bossa, rentades, tallades i llestes per al seu ús són un exemple clar d'aquest tipus de plats preparats. Convé obrir-les i airejar abans de menjar perquè es dissemini l'olor que desprenen en estar conservades en "atmosferes modificades". Alguns plats cuinats només requereixen obrir l'envàs i gaudir del contingut, com arrossos, amanides i plats de pasta, carn o peix cuinats, entre d'altres.

dimecres, 1 d’agost del 2012

Rescat!

SAntiago Niño Becerra
Catedràtic d'estructura econòmica. IQS School of Management. URL -  email protegit
No ho entenc. Fins ara ens deien, en el govern de Catalunya, alts càrrecs de l'administració catalana i figures de renom del partit d'aquest govern que calia esperar en relació amb tot el que està relacionat amb el que s'ha anomenat el “pacte fiscal”. Per què? És perquè la petició de rescat ja s'estava coent?
S'argumentava que no era el moment: per la situació que es viu a l'Estat espanyol; per la receptivitat que hi hauria en el govern del regne. Penso que havia d'haver estat just al revés: precisament era en aquells moments quan més embranzida s'hauria hagut donar a les reivindicacions per tal d'invertir aquest dèficit fiscal interregional de què és objecte Catalunya; perquè, cal dir molt alt i molt clar: si Catalunya no tingués aquest dèficit fiscal que el govern del regne -qualsevol govern de qualsevol color- l'obliga a tenir, Catalunya no hauria de demanar el rescat.